Germaneta si…germaneta no

To be, or not to be, that is the question:

Germaneta, si? Germaneta, no?

Encara no se perquè un dia va sortir aquest tema entra el meu Amo i jo. Si, i dic no se perquè, ja que realment no ho ser.

solo se que no se nada

La qüestió es que des de fa uns dies ha tornat a sortir el tema, i a mi això em posa.........malalta. si, si, malalta. Només de pensar que hauria de compartir el meu Amo, em fa posar del nervis, enfadar-me, enrabiar-me. I no puc deixar de preguntar-me: Per quin motiu en vol una altra?

Estimat Amo, li puc assegurar que al meu costat no necessita a una altra submisa, amb mi ho pot tenir no, que dic, ho té tot i no necessita més. Per quin motiu voler compatir, con vostè i jo podem fer grans coses junts? Quant podem descobrir-nos plegats?

De veritat té la necessitat de tenir-ne un altra? Es que sap, però no ho veig. Si, amb això soc una mica gelosa, no m’agradaria pensar que he de compartir-te. Aleshores, amb quin grau d'efecte i estimació em quedo jo? Només el cinquanta per cent? Si home! Puc acceptar que:

ensenyis

Guiïs 

ajudis

Però per germanes o germanetes, ho sento però ja en tinc dues de sang, i em quedo amb elles. No en vull més, ho sento. Però la meva resposta és... No gràcies.

Però li demano el següent:

jugui amb mi

Descobreixi’m i deixa’m descobrir-lo

Ser jo mateixa

I sobretot, ser Tu i jo! I ningú més! Nosaltres!

Juguem plegats?