Pàgines

dissabte, 29 de setembre de 2012

Plou sobre la meva pell


Avui plou sobre a casa meva, com a tot arreu suposo. Per molta gent és un dia trist, per mi és un gran dia. Els dies de pluja m’agraden: el cel es fosc, hi ha poca llum, poc moviment al carrer, algunes corredisses  alguns crits,... Els dies de pluja,m’agrada estirar-me al llit amb la llum apagada, la finestra una mica oberta i escoltar el soroll de la pluja quant pica sobre els vidres, sobre la taulada. també m'agrada poder mirar per la finestra i observar la gent que córrer per no mullar-se, els infants que salten sobre els bassals i veure com l'aigua va omplint els carrers. 

Córrer! Crits! Per quin motiu quant plou la gent córrer i crida? Tothom córrer amagar-se, es refugia sota el seu paraigües, jo dec ser l’accepció que confirma la regla. A vegades em sento cargol. Si plou i estic sola a casa, m’agrada sortir despullada al pati, estirar-me i anar sentint com la pluja va mullant a poc a poc el meu cos. Com les gotes es colen per les parts intimes del meu cos, com busquen per entrar dins del meu sexe. Sota la pluja, no penso, sóc lliure, i la imaginació vola sola.
Avui la imaginació ha volat fins a tu! Només fa dos dies que parlem, encara no hem pres la decisió final, però ja penso amb tu com a Amo, com a Senyor. Les nostres converses son les de dos amics de tota la vida, amb algunes pinzellades de BDSM. Sou un dels pocs amb qui he parlat que m’ha fet dibuixar un somriure tonta a la cara, com vos diu “sonrisa picara”.  Si, hi ho dic ben alta, llegir-lo em fa posar la pell de gallina, em fa somriure, em fa imaginar.

Ahir vas enretirar els núvols del meu cel, avui has fet que el sol comenci a brillar. Gràcies.



divendres, 28 de setembre de 2012

Després de la primera decepció



Com ja he expressat anteriorment, sóc nova en aquest món. Vaig contactar amb un possible amo, semblava que la cosa anava bé, però com a novata en aquest món he xocat contra la primera paret i segurament no serà l’ultima. Així que després de passar males nits, per la mala experiència, avui sembla que el cel es destapa. 
Avui, he començat a parlar amb tu. M’has fet riure, me sentit respectada i còmoda. Sense presses, amb paciència i amb ganes d’ajudar-me a introduir-me en aquest món. Havia agafat por, havia decidit deixar-ho tot, però tu m’has fet canviar d’opinió. A poc a poc, sembla que el sol torna a sortir. Hem estat parlant quasi tres hores, tres hores que han passat volant i hem quedat per seguir parlant, només espero que les hores passin igual de ràpid per tornar a parlar amb tu.
Avui, m’has fet sentir com una nena amb sabates noves, davant l’ordinador estava amb el somriure tonto dibuixat a la cara. I crec que he trobat el que estava buscant. Encara no se, si tornaré a topar contra un mur, però només ser que torno a tenir dibuixat el somriure de la il·lusió.
Simplement gràcies

dijous, 27 de setembre de 2012

Poesía de una sumisa!!

Si necesitas un reposapiés 
yo soy el descanso para ellos 
Si necesitas una copa bien fría 
yo soy tu  servicial 

Si necesitas un culo que azotar 
yo me ofrezco 
Si necesitas unas tetas que torturar 
yo soy a quien puedes pinzar 

Si necesitas una  fiel 
yo soy tu  y ladro para ti 
Si necesitas una lesbiana morbosa 
yo soy la que juega con otras 

Si necesitas una puta para follar 
yo soy tu puta caliente y deseosa 
Si necesitas una boca que te dé placer 
yo soy quien disfruta con tu placer 

Si necesitas una esclava obediente 
yo soy quien se pone a tus pies 
Si necesitas una mujer que te adore 
yo soy quien estaré siempre a tu lado 

Yo soy todo lo que desees 
Yo soy todo lo que necesites 
Yo soy todo lo que imagines 
Yo soy todo lo soy para ti 

Compaginar la vida familiar amb el món BDSM


Tot hi no portar molts dies en quest món, estic sola, buscant l'amo adequat, mentre segueixo navegant per la xarxa m'ha vingut el cap la següent pregunta, i he decidit fer la següent reflexió. 



Com molts de vosaltres ja sabeu, fa poc que he començat a 
endinsar-me dins d’aquest món. Un món fins ara completament desconegut per mi, però a mesura que vaig avançant entre els arbres i obre els ulls, vull arribar a fer la volta i agafar-lo entre les meves mans.

Sóc conscient que no serà ni és un camí fàcil. Que serà un camí llarg, amb pujades, baixades i algun moment un tros de pla. Que hi trobaré entrebancs, obstacles i parets que no em deixaran arribar al final. Entrebancs que he de saltar, passar-hi per sobre per tal de que arribi a la meta. Al final que jo vull arribar.

Fins a dia d'avui encara no havia topat amb cap paret, però hi estic xocant. Molts de vosaltres, no sabeu gran cosa de mi. De moment us puc informar que sóc soltera però tinc l’honor, encara, de viure a casa la mare. Amb això vull dir, que per molt que ho vulgui no hi tinc massa intimitat. No disposo d'una habitació tancada, la casa on visc és antiga i les habitacions són alcoves, dit d'altre manera, una habitació gran on hi ha una petita paret el mig que separa els dos espais. Això no havia estat mai cap problema fins avui. Aquesta falta d'intimitat em fa difícil poder compaginar la meva vida familiar amb el món del BDSM. Aquest fet, em fa sentir frustració.
No puc sentir-me tranquil·la quant estic davant l’ordinador parlant amb el meu possible senyor, no puc sentir-me relaxada mentre estic pendent de si apareix la meva germana o la meva mare. Com ho puc fer?

No puc ni vull deixar de poder parlar amb vos senyor, vull llegir-lo cada nit, vull escoltar-lo, però la situació és complicada. Com m'agradaria poder tenir la solució. Em sento lligada, lligada a la meva situació personal. Podré superar aquest primer entrebanc? Com?




dimecres, 26 de setembre de 2012

D’una bola de vainilla a una bola de BDSM


Fa molt de temps que estic sola, sense parella, però no sense sexe. No són necessàries dues persones per tenir bon sexe.
Des de ben petita, m’ha agradat masturbar-me i sentir el plaer dins del meu sexe. Investigar, provar i descobrir el que m’agrada. Fent servir la imaginació. I quin gran poder que té! Des de sempre m’ha ajudat posar-me calenta la imaginació. M’agrada imaginar que em segresten, que em lliguen de mans i peus i em fan de tot per descobrir-me. Descobrir quant trigo a mullar-me, com n’és de gran el meu sexe, quant trigo a arribar a l’orgasme per convertir-me en la seva puta. Imagino per on em toquen, com em tractarien com a persona, amb el to de veu que es dirigirien cap a mi, és un veu forta, seca i estricte “Calla puta!”
Primer m’excitava rosant el meu sexe amb els llençols, després imaginant que em penetraven pel cul,...però no en tenia prou, en volia més. Vagi descobrir els dits, oh màgics dits. Acariciar-me el clítoris va ser el gran descobriment, amunt i avall, en cercles, lent, ràpid, lent, ràpid i més ràpid. Els meus dits màgics em feien explotar i arribar a dalt de tot del cim.
Després vaig descobrir el vibrador. El meu primer vibrador gran, de color lila i amb moviment propi, el podia fer servir per acariciar el meu clítoris i amb la seva vibració ràpidament arribava el cim. El podia fer servir per penetrar-me, i amb la seva vibració em mullava encara més. Quins records! Només pensar-hi ja em mullo.

Però de fa temps un temps, la masturbació vainilla ja no em consolava, no arribava, necessitava més i vaig fer els descobriment del BDSM. Potser us preguntareu es diferent la manera de masturbar-se?, La resposta és no, segueixo fent-ho amb els dits o amb el vibrador, amb l’ única diferència que segueixo les ordres del amo que imagino que algun dia tindré. Imagino que m’ordena que em masturbi, que em toqui, que m’acarici, tot és igual, menys la gran diferència que sento la seva veu a cau d’orella, em fa volar més enllà de la meva imaginació, em fa imaginar que els meus dits són la seva polla i jo amb moc segons les seves ordres, m’agrada sentir...”Corre’t, corre’t puta, corre’t” i quant el meu amo, sent que estic a punt d’arribar dalt del cim sento “Para’t, acaricia a poc a poc, ràpid, més ràpid” i finalment torno a sentir les dolces paraules de...”Corre’t, corre’t puta, corre’t per ja!”


Com ja he dit la imaginació és un grau. No tinc amo, el primer m’ha abandonat, tot es respectuós, espero trobar-te aviat.

dimarts, 25 de setembre de 2012

Això ho diu tot



Asseguda a taula, tot pensant amb vos senyor, escoltant la ràdio, sona una cançó de Sau: “és inútil continuar”.
Escolto la lletra, em sento reflexada en ella. Deixant passar les hores del dia que sempre son iguals, esperant que arribi la nit per poder parlar-vos. Assenteixo amb el cap, quant sento “on estaves ahir al vespre quan tenir-te era tan urgent”. Si senyor meu, ahir el vaig esta esperant, com cada vespres però no us vau presentar. Ha deixa’t de parlar-me per no haver complert la meva primera ordre? No pot entendre que el que em va demanar és un límit per mi?


Una cançó amb lletra per reflexionar. Gràcies per fer-me obrir els ulls i adonar-me que no sou l'adequat per mi.

Ho puc fer?





Avui, tampoc he passa’t una bona nit. Cada vegada que em despertava recordava la sessió d’ahir el vespre i em preguntava si podria complir l’ordre, els deures, tal com vos dieu, que he de fer.
La sessió d’ahir em va fer descobrir noves formes de sentir plaer, com el dolor insuportable es pot fer suportable pensant que ho faig per vos, perquè li agrada. Encara recordo les pinces col·locades sobre els meus mugrons, i se’m posa pell de gallina. Un dolor que a poc a poc va desaparèixer fins que em va deixar treure-les, aleshores el dolor va ser més intens.
Igual que la primera vegada, avui em posa deures per fer, deures que se’m fan molt difícil, li he promès que ho intentaria però em supera i vos ho sabeu! 

Estem parlant i li comenta que no m’he vist amb forces per fer el que m’ha demanat, ensenyar el meu cos és superior a mi, anar a un platja nudista encara més i a sobre deixar-me follar per un desconegut, ni ho vulguis saber.
T’enfades amb mi i em dius que no serè una bona sumisa, que si no estic disposada a fer el que se’m demana no vols saber res de mi. Dit això tanques la comunicació i em deixes feta una merda davant l’ordinador.

Si, vull entrar dins del BDSM, vull arribar a ser una bona sumisa, però soc nova, no tinc experiència i necessito algú que em vulgui guiar, aquestes sessions amb fan deixar-ho de banda, però no puc, per un costat penso que segur que hi ha algun lloc l’amo adequat per mi. L’amo que em vulgui ensenyar, que vulgui ser el meu amo i a la vegada el meu mestre.
Avui, després d’aquesta mala experiència per segona vegada em pregunto, si estic feta per aquestes experiències, em pregunto si de veritat...Ho puc fer?



dilluns, 24 de setembre de 2012

Primera experiència

Ahir diumenge vaig tenir la meva primera experiència com a submisa i, considero una petita introducció del BDSM. Aquest primer contacte va ser a cibernètica, encara no ens hem vist però cada vegada que penso en ell la pell se’m posa de gallina.
Amo, vam començar a parlar de coses banals, de coses que tothom en parlar fins que vas començar a fer-me peticions. Peticions que em feien treure la vergonya però a la vegada em posen calenta. Tu ordenaves i jo complia, com la teva bona submisa que vull ser. Si, vull ser la teva submisa. 
Vostè em feia preguntes i jo et contestava, fins que va arribar la primera ordre:

- Portes els sostenidors posats?
- No.
- Ves-los a buscar, posa-te’ls.
- Ara?
- Si, t’ho ordeno. Puteta meva has de fer el que jo et digui.
Em va demanar que em poses xinxetes dins dels sostens amb la punxa tocant el pit, la primera sensació va ser dolorosa, però sentir el dolor sobre els meus pits em feia mullar.
Mentres em demanava fotos meves i jo com a bona submisa li enviava. Però jo no tenia dret a veure cap foto seva, només podia veure l’ull amb el que m’observaves.
Seguidament, em va ser treure les meves petites calcetes de color vermell, em va fer posar un camisó curt que tinc i em va donar la següent ordre:
- Ves buscar el consolador, fica’l dins del teu cony i fes una foto des de davant per veure el teu cony ben obert!
No ho puc fer, aquesta és la nostra primera vegada que parlem més seriosament i ja em demana aquestes coses. Ell no m’escolta, només ordena i vol ser obeït. La situació se’m fa difícil i decideixo dir-li que he de marxar. Una mica enfadat em dona permís. Tanco l’ordinador amb una sensació amarga, sempre serà així? 

Per quin motiu el blog?


A dia d’avui encara hem pregunto com m’he iniciat en aquest món. Però puc contestar amb seguretat, que tot es culpa d’en Grey. 
Després de llegir aquestes fantàstiques novel·les, sobre un món no gaire conegut per mi, s’ha obert la porta de voler experimentar, trencar tabús i obrir fronteres. He llegit, he buscat informació i he aconseguit dos contactes amb homes dominants i si tinc clar que vull ser una submisa.
Amb aquest blog, la idea es poder expressar tot allò que no puc fer en veu alta, amb la gent del meu entorn.
Així doncs comencem....