Avui plou sobre a casa meva, com a tot arreu
suposo. Per molta gent és un dia trist, per mi és un gran dia. Els dies de
pluja m’agraden: el cel es fosc, hi ha poca llum, poc moviment al carrer, algunes corredisses alguns crits,... Els dies de pluja,m’agrada
estirar-me al llit amb la llum apagada, la finestra una mica oberta i escoltar el soroll de la pluja quant pica sobre els
vidres, sobre la taulada. també m'agrada poder mirar per la finestra i observar la gent que córrer per
no mullar-se, els infants que salten sobre els bassals i veure com l'aigua va omplint els carrers.
Córrer! Crits! Per quin motiu quant plou la
gent córrer i crida? Tothom córrer amagar-se, es refugia sota el seu paraigües,
jo dec ser l’accepció que confirma la regla. A vegades em sento cargol. Si plou
i estic sola a casa, m’agrada sortir despullada al pati, estirar-me i anar
sentint com la pluja va mullant a poc a poc el meu cos. Com les gotes es colen
per les parts intimes del meu cos, com busquen per entrar dins del meu sexe. Sota
la pluja, no penso, sóc lliure, i la imaginació vola sola.
Avui la imaginació ha volat fins a tu! Només
fa dos dies que parlem, encara no hem pres la decisió final, però ja penso amb
tu com a Amo, com a Senyor. Les nostres converses son les de
dos amics de tota la vida, amb algunes pinzellades de BDSM. Sou un dels pocs amb qui he parlat que m’ha
fet dibuixar un somriure tonta a la cara, com vos diu “sonrisa picara”. Si, hi ho
dic ben alta, llegir-lo em fa posar la pell de gallina, em fa somriure, em fa
imaginar.
Ahir vas enretirar els núvols del meu cel,
avui has fet que el sol comenci a brillar. Gràcies.