Pàgines

dijous, 25 d’octubre del 2012

Amb tu! Contigo

Una cançó per tu, amb tu de lax'n'Busto.





Tu em mires, i jo no puc pensar en res més que
Com ets d’important amb tu jo em vaig fent gran
Ja no em passa pel cap res on no hi ets
Ja no espero trobar-me amb ningú més.

I jo hi ha cops que no et puc mirar
No sigui pas el cas que em passi d’estimar.
Jo no et vull cansar si m’has de carregar
Fes-ho perquè tu ho vols fes-ho de gust,
Que jo vull per sempre d’estar amb tu

Perquè sol no vull trobar-me
Ni demà ni més enllà.
I es que saps que sol
Neixes i t’en vas, teeeeee’n vas sol.

Desperto i veig que tu hi ets
Que cada dia és un dia més
Que puc ser lliiiiiure
Sense tu no puc viure

Perquè sol no vull trobar-me
Ni demà ni més enllà.
I és que saps que sol
Neixes i t’en vas,
Perquè sol no vull trobar-me
Ni demà ni més enllà.

I és que saps que sol
Neixes i t’en vas,
Teeeee’n vas sol


dimarts, 16 d’octubre del 2012

Et veig diferent!


Des de fa uns dies, gent del meu entorn diu la mateixa frase: oi, et veig diferent, més guapa! Que has fet?
Doncs, no ho se que he fet diferent. Només se que tothom em veu diferent. Però jo em nota igual per fora però diferent per dins. Per fora segueixo sent la mateixa, bé potser si que he canviat una mica la meva forma de vestir, però no gaire. Però per dins...sí estic diferent. Estic més relaxada, feliç. Potser és això el que fa que la gent em vegi diferent, la felicitat, dec irradiar felicitat per tot arreu.


Ara, asseguda, potser si que em sento més feliç, més contenta. Que què he fet diferent? Decidir-me per una nova forma de viure. Per una nova manera de pensar, de sentir-me lliure, simplement deixant-me portar. Així, que ho dic ben fort, el remei per sentir-te bé amb tu mateixa, per tal que la gent et vegi diferent és tan fàcil com posar un amo a la teva vida. Si, si, heu llegit bé, posar un amo a la teva vida.



Un amo, és aquella persona, que per dir-ho d’alguna manera, governa la teva vida. Et dóna ordres que vol que les realitzis pensant en ell i per ell. Gaudeix del teu cos i tu, agraeixes fer-lo gaudir. Et desvius per ell, per complaure’l i per fer que es senti orgullós de tu.

Però a part, un amo, també pot ser el teu amic, el teu confident, aquella persona que fa sortir el millor de tu, dit d’altra manera, canviar-te per dintre. Fa que a totes hores, vagis amb un somriure a la cara, pensant que estàs fent feliç algú altre, amb el teu cos, amb les teves paraules i amb la teva forma de ser. 
Vas a dormir pensant en ell i et despertes pensant en ell. És el teu primer i el teu últim pensament. Ho fas tot pensant en ell.


En el meu cas, el meu amo, es especial. No només m’està guiant, ajudant i ensenyant el món del BDSM, sinó que també m’està fent créixer com a persona, fa que superi els meus límits, les meves pors, que agafi confiança i estigui disposada a trencar les meves pròpies barreres, els meus murs. I crec, bé no, se del cert, que si un mateix es sent bé, fa que els altres el vegin diferent. Ja que si ets sents bé per dins també et sents bé per fora.
És d’aquesta manera, que la felicitat surt pels porus de la teva pell, és per això que tothom et veu amb bons ulls. Però a la vegada, com que tu estàs més que bé amb tu mateix, també et sents més guapa, més relaxada. En definitiva vas amb el guapo pujat, que es diu!


No en tinc cap dubte, amb els ulls tapats i amb tota la confiança del món, m’entrego a tu senyor meu, soc teva i només teva.

Simplement, teva!


dilluns, 15 d’octubre del 2012

La decisión de Anne


Es domingo por la noche, agotada del fin de semana con la familia, que por cierto ha ido muy bien. Me siento en el sofá a mirar la tele. Paso canal tras canal, hasta encontrar el programa adecuado, una película de Antena3, la decisión de Anne.


Una película que trata de la fuerza, de las ganas de vivir, de la perdida y de la lucha de una niña enferma por leucemia y su hermana pequeña, su única curación. A la vez, trata de la vida familiar. Nos refleja que en la vida, siempre hay cosas importantes, y nunca, se tiene que dejar nada, ni nade de lado, para solo centrarte en un tema. A nuestro alrededor hay muchas cosas, y todas, de las más pequeña a la más grande, son importantes. Mientras miro, la película, en algunos momentos caen lágrimas por mis mejillas, lagrimas de emoción, de tristeza. No es una película dramática, bueno un poco si, pero es una película que te da mucho por reflexionar.
Mirando, escuchando y llorando, mi mente viaja, mi cabeza recuerda momentos vividos, decisiones tomadas y pasos realizados. Como todos, seguro que alguna vez no he tomado la decisión correcta, ni la adecuada. Pero la película me ha enseñado que siempre se tiene que valorar todo lo que hemos hecho y todo lo que haremos. Mi vida no ha sido de ensueño, pero puedo decir en voz muy alta, que hago todo lo posible para mejorarla, para llegar a tener la vida que he deseado, una vida llena de sueños, de momentos únicos e inolvidables. Pero no, sin dejar de lado, todo lo vivido. El pasado siempre esta y nunca se puede borrar.
Este fin de semana, he vivido momentos únicos junto a mi familia y sobretodo junto a mis sobrinos. Ellos son mi vida, mi pasión, una de mis ilusiones para seguir a delante, para llenar mi vida de emociones y momentos únicos vividos y para vivir.


Otra cosa que me ha enseñada la película, es que no se tiene que dejar de hacer aquello que se desea, puedas o no, por el motivo que sea. Es mejor hacerlo tarde o temprano pero hacerlo y luchar para lograrlo. Tomes la decisión que tomes, nunca se debe de dejar de luchar. El deseo más grande de la protagonista de la película era ir por última vez a la playa junto a su familia. Aunque al principio la madre no lo acepta, al final, todos van. Es un momento feliz para ella y para todos. No es una decisión aceptada para todos, al principio nadie lo ve claro, pero le conceden el deseo. Ella sonríe, ella es feliz. En la playa viven momentos muy felices.¿ Que mejor lugar para vivirlo y poder ver, cosas increíbles?

Hace cosa de un mes y medio, tome una decisión. Abrir la puerta a una nueva forma de ver y vivir la sexualidad en mi vida. Una decisión tomada por mí, sin hablarlo con nadie, pero no así, menos importante. Al contrario que en la película, yo no lo puedo compartir con la gente de mi alrededor, no lo entenderían. ¿Quién puede entender esta forma de vida, sin conocerla ni practicarla?
Yo, al igual que la protagonista de la película, me siento como ella cuando consigue ir a la playa con su familia. Feliz, memorizando en mi mente cada segundo, minuto, hora y día de mi vida, desde que tome, una de las mejores decisiones de mi vida. Entrar en el mundo BDSM, como todos he tenido algún fallo, algún error, pero también he vivido muchos momentos únicos, que nadie me puede quitar. Puede que no lo pueda compartir con mi gente, pero lo puedo vivir yo, junto a ti. Y lo puedo compartir con todos vosotros a través de estas líneas, de este blog.
No se como ira el camino, ni la decisión tomada. No se como lograre compartir mi vida diaria con el mundo BDSM, pero solo se, que lo deseo, que quiero vivirlo y que por eso luchare per lograr mi objetivo. Ser feliz y hacer feliz.
Mariposas revolotean en mi interior, emoción y nervios.
Al igual que la película, habrá momentos de sonrisas, de risas, pero también habrá momentos de lagrimas, de miedo y de ganas de abanador. Pero se, que junto a ti, lograre llenar el espacio vacío, que a veces, hay dentro de mi.

Pensar puede ser bueno, pero también puede ser malo. 








divendres, 5 d’octubre del 2012

A la cerca d'informació.



Com ja he explicat varies vegades, m’he iniciat en aquest món a conseqüència de la lectura dels llibres que estan tant de moda ara, les ombres d’en Grey. I des d’aquí li agreixo. Estic descobrint un món que portava amagat en el meu interior, ja que si em paro a pensar en coses del passat, en les meus somnis eròtics, jo m’hi imaginava com una submisa.
Arran de la lectura d’aquest llibres, vaig cercar informació per la xarxa, s’ha d’anar amb peus de plom, tal i com diem amb una companya, hi ha molts gripaus en aquest món que quan t’aproximes per fer-li el petó no es converteix en príncep, sinó que segueix sent un gripau. 
Sabem que no existeix l’AMO BLAU, però si que existeix aquell perfecte per un/a mateix. Només has d’obrir bé els cinc sentits, deixar-te portar i tenir sempre encesa la llum d’alerta i fer-li cas quan s’il·lumina.




Dominación y Sumisión: conocida también bajo sus siglas D/s, es un conjunto de comportamiento, costumbres y prácticas sexuales centradas en relaciones de consenso que implican el dominio de un individuo sobre otro (EPE) en un contexto sexual o más genérico, parcial o global, limitado o indefinido en el tiempo. Es una de las prácticas del BDSM.






Erotic Power Exchange, abreviadamente EPE o EPC para otros, es un anglicismo que se traduce en la escena hispana del BDSM como intercambio o cesión Erótico de Poder, significando la cesión voluntaria y consensuada (en el marco de una relación de pareja) de la capacidad de decisión de una parte, a favor de la otra. La primera recibe el nombre de sumisa, pasiva o bottom, y la segunda el de dominante, activa o top. Ambas obtienen, en dicho intercambio, una recompensa en forma de placer.


BDSM es la denominación usualmente empleada para designar una seria de prácticas y aficiones sexuales relacionadas entre sí y vinculadas a lo que se denomina sexualidad extrema convencional.
El término se emplea a menudo, de forma equivocada, como sinónimo de sadomasoquismo. En realidad, es una sigla que da nombre a lo que hoy en día es considerado como una subcultura específica entre sus practicantes. El BDSM se halla estrechamente asociado con la subcultura Eláter. El acrónimo está formado por las iniciales de algunas dichas prácticas:
Bondage: B
Disciplina y Dominación: D
Sumisión y Sadismo: S
Masoquismo: M


Dins de la xarxa hi ha molta informació. Informació molt valuosa si és que no et vols topar amb un gripau, que diu que és un príncep.
Llegiu, informeu-vos i no deixeu de buscar algú amb qui poder parlar i comentar la jugada.
El BDSM no és un joc, és un estil de vida que s’ha de respectar. No es pot jugar amb foc.



No serà fàcil trobar a l’amo o ama adequat a les nostres expectatives, darrera d’una foto es fa difícil saber què si amaga realment. Amb paciència s’ha d’anar descobrint, sempre jugant les seves cartes, però mai deixant de tot les teves. Des d’aquí us animo a investigar, cercar informació, jugar i descobrir amb la companyia adequada el món del BDSM. 
socteva28




dijous, 4 d’octubre del 2012

simplemente una cancion.

Potser per molt de vosaltres no vol dir res aquesta cançó, per mi significa moltes coses. 



Quiero envolverme en tus brazos,
que no quede entre tú y yo un espacio.
Ser el sabor de tu boca
y llenarme todo con tu aroma...
Ser confidente y saber
por dentro que eres tú...
como un tatuaje vivo,
impregnarem en tu sed no borrarme de ti.

Yo no te pido la luna
tan solo quiero amarte
quiero ser esa locura que vibra muy dentro de ti...

Yo no te pido la luna
sólo te pido el momento de rescatar esta piel
y robarem esa estrella que vemos, tú y yo al hacer el amor.

Correr en contra del viento
conocer todos tus sentimientos
los cuerpos entrelazados
esperemos todos los inviernos
bésame y en mis labios hallarás calor..
Siénteme frágil y de papel.

¡ Cómo tiemblo por ti...!




dimarts, 2 d’octubre del 2012

Buscant el límits


Com molts de vosaltres ja sabreu fa poc estic dins d'aquest món. Un món fantàstic hi únic que s’amaga darrera de moltes cares conegudes. Segurament el nostre veí o veïna ho practica i no ho coneixem. Si navegues per la xarxa pots llegir diversos documents que la gent que practica el BDSM són, per dir-ho finament, bitxos rars. Però nosaltres sabem que no. Que és una nova manera de viure la vida, la sexualitat i la relació amb una parella, si aquesta és estable. En cas contrari, l’orgull de servir el teu amo o de dominar a la teva submisa. Per mi és tot un orgull començar a formar part del BDSM.


Avui hi ha dues novetats a la meva vida. Ja puc dir oficialment que tinc amo. Des d'avui estic el servei del meu senyor . Ja tinc collar. És tot un honor per mi.

Durant les nostres primeres converses ja havíem parlat de límits, però avui els hem fet oficials. Així que avui ja em teniu buscant els límits

Per tal de saber quins eren els meus límits, el meu Amo, m’ha fet arribar un qüestionari. Jo prèviament havia fet la feina de buscar totes o quasi totes les practiques que hi ha dins del BDSM per tal de poder saber que estava llegint. Tot hi així, moltes de les practiques que llegia, avui per avui, puc dir que em superen.
Com a gran persona que és ell, no m’ha posat cap impediment en esborrar totes aquelles  practiques que, a dia d’avui, no em veig amb cor de realitzar. Es d'agrair que els pugui marcar lliurament. Omplir el formulari ha estat divertit, m’agrada’t poder-ho fer-ho amb vos, al altre costat de l’ordinador. Es agradable poder preguntar algú els dubtes que puguis tenir, es agradable que algú com vos t’expliqui de forma ben detallada en que consisteixen algunes pràctiques.
 
Tot hi que he de dir, que algunes coses no les he esborrat perquè ser que a ell li agrada. Per vos senyor meu estic disposada a superar límits, sempre amb la seva ajuda, sempre amb vos al meu costat. 

Puc dir, que la meva llista de límits es llarga, però sempre es pot anar escurçant. Però n’ha uns quants que son límits infranquejables, límits que no es poden esborrar.

  1. Res fora de la llei
  2. Res que causi danys permanents
  3. Ser deixada a algú altre.
  4. Modificar el meu cos
  5. Rebre bufetades.

Son cinc límits, que per motius personals, no es poden travessar. I se que seran respectats, ho ser perquè confio en vos, confio amb el meu amo. 
Ser que els límits hi son per respectar-los i per intentar superar-los, i aquest serà el nostre objectiu, a poc a poc, anirem trencant barreres.