La sumisa insumisa

Segurament ja ho hagi comentat en alguna entrada d’aquest blog, però per si de cas no ho he fet, ho comentaré en aquesta ocasió. Una de les meves grans passions és la lectura, sóc més de novel·les romàntiques, però puc dir que llegeixo de tot, bé mentida, no sóc lectora de novel·les de por, ja que generalment llegeixo abans d’anar a dormir, i si llegís novel·les de por, us puc ben assegurar que no podria dormir.

Vaig començar a investigar sobre el BDSM arran de la lectura del llibres d’en Grey, se que per moltes persones que porten anys dins d’aquest món no és una de les millors novel·les que tracta el tema, però a mi m’han servit per acabar de matar el cuc que portava a dins sobre aquest tipus de vida, sobre l’art del BDSM. Arran d’aquestes lectures, que per cert encara em falta llegir l’últim i espero poder començar-lo aquesta nit, he investigat i he buscat altres llibres relacionats amb la submissió, el BDSM,...i va caure a les meves mans, el llibre de Rosa Peñasco, la sumisa insumisa.

La veritat sigui dita, ha estat una bona lectura, per mi, es clar. Us puc ben assegurar que des d’un primer moment m’he sentit força reflectida amb la protagonista, una noia que un dia per casualitat de la vida entre en un xat a la sala d’AMOS i submises i comença a parlar amb una gran diversitat de persones, adquirint diferents rols, en el meu cas jo sempre he estat la mateixa amb el mateix nick, fins que es troba aquell AMO que la captiva i es deixa portar per ell. I esta segura que és la persona que buscava, el millor Amo amb qui es podria haver creuat.

A primera vista pot semblar que no és un bon argument, però a mi m’ha enganxat. Cada línia que llegia, cada paraula que descrivia les sensacions que ella sentia, em veia a mi mateixa. Tenia la estranya sensació que tot el que estava llegint era jo. Les mateixes pors, les mateixes intrigues, preguntes, curiositats, les ganes de tirar endavant però les mateixes ganes de fugir corrents. Dubtes i més dubtes, tirar-se o no tirar-se?, aquesta és la qüestió. Una noia segura de si mateixa, incapaç de sentir-se submisa però que cau rendida els peus del seu Amo. I quin Amo!

Si llegint, pensava que era jo la protagonista, en moltes ocasions, l’AMO sentia que eres tu Amo meu. Una persona atenta, disposada a ajudar-la, que l’escolta, l’acompanya en aquesta nova etapa de la seva vida. Un apassionat de l’art del BDSM, que no es vol deixar enganyar i està disposat a ensenyar-la, a domar-la.

En definitiva un llibre ple de reflexions, de situacions i anècdotes, que a mi personalment m’han fet pensar, imaginar, aclarir dubtes però sobretot sentir-me segura de la decisió que he pres. Un llibre que m’ha ensenyat el que sempre em diu el meu Amo: El més important en una relació Amo-sumisa és la confiança.

Però no només això, sinó també la comunicació i el deixar-se portar, no hem d’esta sempre pendents del que ens diu el cap, hem de seguir el cor i sobretot ser fidels. Ser capaços d’escoltar i saber fins on vol o pot arribar l’altre. No pressionar i respectar el seu temps, el seus límits, ja que, al igual que el llibre, quant una es sent pressionada pot caure en la temptació de trencar amb la confiança i per por no dir res, fins que tal i com diu aquell dita, no t’ha n’adones del que tenies fins que ho has perdut.  

A la protagonista del llibre li passa, trenca la confiança i perd el seu AMO, fins que veu que realment el necessitava, el desitjava i lluita per recuperar la seva confiança, per poder-lo tornar a tenir el seu costat, ho aconsegueix i viuen un cap de setmana intens, on ella es deixa portar, guiar, ensenyar i estimar per Ell. Son dos animes bessones que s’han trobat, i totes dues decideixen ballar plegades. És un AMO que per fi ha trobat la seva submisa, o potser el reves, una submisa insubmisa que per fi ha descobert quin és el seu lloc, què vol i fins on vol arribar.

Bé, un llibre que m’ha fet riure, m’ha fet plorar, m’ha fet enfadar però sobretot m’ha fet gaudir, en aquests moments és quant més he trobat a faltar la llibertat d’obtenir plaer quant jo volgués, perquè senyors i senyores, potser no és un bon llibre, però ja us dic jo, que és un llibre ple d’escenes on el sexe, el BDSM i les normes es barregen i fan que el teu sexe comenci a vibrar, a humitejar-se i a demanar-te a crits poder arribar fins el cel. A mi m’ha ensenyat i m’ha ajudat a comprendre molt millor algunes coses que s’ha escapaven de les meves mans. Gràcies al llibre i el meu Amo, cada dia sóc una mica més llesta amb el que el BDSM es refereix.

Perquè si el que diu el llibre, un Amo sin sumisa es como un jardín sin flores, és cert. Una Submisa sense Amo és com un jardí amb flors sense jardiner.

Todo forma parte de un viaje al éxtasis, incluyendo las diferentes paradas por el lado doloroso de la vida que, en vez de negarse como si no existiera, debería incitarnos a hacer un alto en esa punzante parte del recorrido, por el simple hecho de exisitir.

Aprender a disfrutar del dolor es un fragmento importante del camino, y aceptar este hecho no es sino una ventana de luz que sirve para que AMO y sumisa se comuniquen en busca de la virtud, poniendo al servicio del ARTE BDSM una complicidad milagrosa, una simbiosis mágica y una religiosa entrega, tan grandiosa como mística.