Plou sobre la meva pell

Avui plou sobre a casa meva, com a tot arreu suposo. Per molta gent és un dia trist, per mi és un gran dia. Els dies de pluja m’agraden: el cel es fosc, hi ha poca llum, poc moviment al carrer, algunes corredisses  alguns crits,... Els dies de pluja,m’agrada estirar-me al llit amb la llum apagada, la finestra una mica oberta i escoltar el soroll de la pluja quant pica sobre els vidres, sobre la taulada. també m'agrada poder mirar per la finestra i observar la gent que córrer per no mullar-se, els infants que salten sobre els bassals i veure com l'aigua va omplint els carrers. 

Córrer! Crits! Per quin motiu quant plou la gent córrer i crida? Tothom córrer amagar-se, es refugia sota el seu paraigües, jo dec ser l’accepció que confirma la regla. A vegades em sento cargol. Si plou i estic sola a casa, m’agrada sortir despullada al pati, estirar-me i anar sentint com la pluja va mullant a poc a poc el meu cos. Com les gotes es colen per les parts intimes del meu cos, com busquen per entrar dins del meu sexe. Sota la pluja, no penso, sóc lliure, i la imaginació vola sola.

Avui la imaginació ha volat fins a tu! Només fa dos dies que parlem, encara no hem pres la decisió final, però ja penso amb tu com a Amo, com a Senyor. Les nostres converses son les de dos amics de tota la vida, amb algunes pinzellades de BDSM. Sou un dels pocs amb qui he parlat que m’ha fet dibuixar un somriure tonta a la cara, com vos diu “sonrisa picara”.  Si, hi ho dic ben alta, llegir-lo em fa posar la pell de gallina, em fa somriure, em fa imaginar.

Ahir vas enretirar els núvols del meu cel, avui has fet que el sol comenci a brillar. Gràcies.