Asseguda a taula, tot pensant amb vos senyor, escoltant la ràdio, sona una
cançó de Sau: “és inútil continuar”.
Escolto la lletra, em sento reflexada en ella. Deixant passar les hores del
dia que sempre son iguals, esperant que arribi la nit per poder parlar-vos.
Assenteixo amb el cap, quant sento “on estaves ahir al vespre quan tenir-te
era tan urgent”. Si senyor meu, ahir el vaig esta esperant, com cada
vespres però no us vau presentar. Ha deixa’t de parlar-me per no haver complert
la meva primera ordre? No pot entendre que el que em va demanar és un límit per
mi?
Una cançó amb lletra per reflexionar. Gràcies per fer-me obrir els ulls i adonar-me que no sou l'adequat per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.