Com ja he
expressat anteriorment, sóc nova en aquest món. Vaig contactar amb un possible
amo, semblava que la cosa anava bé, però com a novata en aquest món he xocat
contra la primera paret i segurament no serà l’ultima. Així que després de
passar males nits, per la mala experiència, avui sembla que el cel es destapa.
Avui, he
començat a parlar amb tu. M’has fet riure, me sentit respectada i còmoda. Sense
presses, amb paciència i amb ganes d’ajudar-me a introduir-me en aquest món. Havia
agafat por, havia decidit deixar-ho tot, però tu m’has fet canviar d’opinió. A
poc a poc, sembla que el sol torna a sortir. Hem estat parlant quasi tres
hores, tres hores que han passat volant i hem quedat per seguir parlant, només
espero que les hores passin igual de ràpid per tornar a parlar amb tu.
Avui, m’has fet sentir com una nena amb
sabates noves, davant l’ordinador estava amb el somriure tonto dibuixat a la
cara. I crec que he trobat el que estava buscant. Encara no se, si tornaré a
topar contra un mur, però només ser que torno a tenir dibuixat el somriure de
la il·lusió.
Simplement gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.